Entrevista AMI | Aluja: “La protecció de la salut ha estat el nostre objectiu principal perquè al poble hi ha molta gent gran”

ENLLAÇ ORIGINAL:

https://www.municipisindependencia.cat/2020/03/la-proteccio-de-la-salut-ha-estat-el-nostre-objectiu-principal-perque-al-poble-hi-ha-molta-gent-gran/

 

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (2)

ENTREVISTA A LOURDES ALUJA, ALCALDESSA DE PRADELL DE LA TEIXETA (PRIORAT)

Lourdes Aluja (JUNTS) és alcaldessa de Pradell de la Teixeta (Priorat) des de les darreres eleccions de l’any 2019 però abans ja havia exercit de primera tinenta d’alcalde des de l’any 2015. Amb una mica menys de 200 habitants, Pradell de la Teixeta és un municipi que afronta els reptes de futur amb la mirada posada en les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, infraestructures encara molt deficitàries o bé inexistents a la comarca. Amb una població on predomina la gent gran i amb una quantitat destacable de segones residències, des de l’ajuntament i el municipi emprenen, tot i les dificultats, diverses iniciatives culturals, com un festival anual genuí i poc corrent en un poble petit i la recuperació de patrimoni musical local, al mateix temps que fomenten un patrimoni natural i paisatgístic -excursions, barraques de pedra seca, un molí d’oli i arquitectura singular- en un entorn privilegiat.

 

-Com a alcaldessa, podeu definir com ha canviat el vostre dia a dia breument, des de l’inici de la crisi?

Des del primer moment en què ja es van tancar les escoles de Falset i es va aturar el transport escolar vam creure que era imprescindible confinar la comarca i, per aquest motiu, ja vam començar a fer reunions diàries cada tarda en l’àmbit comarcal (via telemàtica) per coordinar esforços, sobretot per evitar que la gent que hi té segones residències vingués al municipi. Tenim una població molt envellida, per tant, de risc. Els serveis de l’ajuntament es fan tots de forma telefònica i per correu electrònic. El primer cap de setmana encara va venir algú, per això vam fer especial atenció a comunicar que no es vingués al municipi. Per tant, vam potenciar aquest missatge i la coordinació de tota la comarca en aquest sentit.

-De quina forma ha afectat els sectors principals del vostre municipi, o si és en el cas agrícola, si les activitats continuen com habitual? I en el cas de turisme, entenem que també ha afectat…

Ara per ara no és temporada de fruita seca ni d’oliva, per tant el sector no està actiu. L’horta existent és de consum privat, la gent hi ha anat per esporgar i cremar la fullaraca, tot i que ara no hi ha collites, perquè finalitzarà el permís de la crema per l’arribada del bon temps. Al municipi hi ha un forn, una carnisseria i una agrobotiga, que donen servei però en el cas del forn, que és artesà, es va comprar tot el material per a l’elaboració de les mones i potser no es podran fer.

Pel que fa al turisme, a part de les segones residències, també hi ha dues cases rurals, però ara estan tancades a causa del coronavirus. El municipi compta amb un patrimoni natural i paisatgístic que atrau el turisme, amb diversos elements singulars, com les barraques de pedra seca -amb set rutes a peu per fer en família- , un molí d’oli i una església amb arquitectura singular, i creiem que tota la comarca té un gran potencial en aquest sentit. Amb tot, existeix una problemàtica que dificulta molt l’emprenedoria i el fet que la gent jove es pugui quedar al poble, que és la manca d’infraestructures de fibra òptica. Els problemes de connexió a la xarxa són constants i per això la gent jove no es pot quedar a treballar al poble, fet que ha provocat la despoblació i l’envelliment.

A Pradell també hi ha dues granges de gallines i un celler. I estic convençuda que tindríem emprenedoria si hi acompanyessin les facilitats i les comunicacions. També vull destacar que el nostre municipi va patir les conseqüències dels darrers aiguats a Catalunya, però del nostre cas no se’n va parlar gens. Ara, afegida la crisi de la COVID, i el fet que de moment no ens ha arribat cap ajuda pel temporal, que la comarca del Priorat també va patir, la situació no és gaire afalagadora.

-Pel que fa al tipus de població, quina ha estat l’acció en què com a alcaldessa hi ha hagut de posar més atenció?

La salut de les persones grans ha estat el més important que hem volgut protegir. Per aquest motiu, el consistori ha anat casa per casa, amb totes les precaucions que s’han pogut prendre, cosa que també ha estat difícil, per saber com estaven els veïns i veïnes, què els feia falta, si hi havia malalts… L’agutzil del poble ha desinfetar els carrers i les entrades dels comerços. De moment, no tenim notícia de cap contagi al poble, sí que coneixem un cas a la capital de la comarca, Falset. I hem difós les instruccions de confinament amb els pregons i el canal de Telegram “Grup Pregons de Pradell de la Teixeta” per tal que la població – i també la gent de fora – tinguin accés a tota la informació, també al web de l’ajuntament.

-Coneix alguna iniciativa d’alguna entitat o que la població hagi posat en funcionament alguna campanya autogestionada o amb ajuda de l’ajuntament?

A part de la coordinació diària de tots els ajuntaments, hi ha iniciatives locals que mantenen grups de whatsapp amb l’actualitat de la COVID-19 i hi ha voluntaris que també han estat pendent de les necessitats de les persones més grans. I la resposta de la població ha estat molt bona, mantenint i posant en pràctica les recomanacions per evitar contagis.

-El festival EVA és una iniciativa poc corrent en municipis de la mida de Pradell. De quina manera es podria veure afectat?

Amb l’organització del festival, a través d’una comissió on també hi és el consistori, ja portàvem feta una reunió molt productiva i ja teníem el pressupost, però ara tot és una incertesa. Sempre ha estat un orgull i un esforç molt gran tenir aquest festival a Pradell. A l’estiu, a més, també tenim la festa major, per Santa Maria Magdalena, per la qual volíem recuperar una “jota” genuïna d’aquí… i més endavant volíem fer un agermanament amb Pradell de Sió. S’haurà de veure, un cop finalitzada la crisi, què es podrà fer i què no, però les ganes hi són. Ens en sortirem.