Pradell de la Teixeta

En ocasió del nomenament de l'escriptor Xavier Amorós com a fill Adoptiu de Pradell de la Teixeta, us convidem a la presentació de l'edició dels poemes que va dedicar al nostre poble,

Llibre:  ENYORO LA TERRA.

EL PRADELL DE SEMPRE

Xavier Amorós

La veu del poeta canta al seu poble enyorat.

Aquesta nova edició revisada, ampliada i amb material

audiovisual, presenta els poemes més estimats de Xavier

Amorós.

Els poemes d’Enyoro la terra —expressió d’un abassegador simbolisme tel·lúrgic,

universal i arrelat alhora— han freqüentat el Cementiri de Sinera de Salvador Espriu i

han begut l’aigua d’«Els rius» de Giuseppe Ungaretti. L’un els inspirà el cant a la terra,

l’altre els infongué la força vital que, d’una batzegada, abocà Xavier Amorós a la

composició d’una poesia llargament meditada. En aquests versos la nostàlgia és

sublimada i el record esdevé la catarsi que permet al poeta recuperar l’autèntica

identitat. Ho fa despullat de recargolaments literaris, fent servir el parlar del poble,

però polint al màxim la claredat expressiva, buscant fins a l’obsessió la contundència

del matís, recorrent sovint a la ironia suau, concentrant-ho tot en imatges elementals:

l’aigua, les pedres, la vinya, els camins… El lector pot endinsar-se fàcilment en el joc

intern dels poemes perquè la seva arquitectura, fermament travada, queda

dissimulada per la simplicitat de les paraules.

XAVIER AMORÓS (Reus, 1923). La seva poesia arrencà del noucentisme, es decantà pel

simbolisme (Enyoro la terra, 1960), s’aproximà a l’anomenat realisme històric

(Guardeu-me la paraula, 1962; Qui enganya, para, 1968) i fou compendiada i closa

en una antologia (Poemes. 1959-1964, 1982). Ha conreat el teatre (Història

sentimental, 1993), la novel·la històrica nodrida d’autobiografia (L’agulla en un

paller, 1985), com també les memòries escrites en forma de novel·la-crònica (El camí

dels morts, 1996; Temps estranys 2000-2002). Simultàniament ha anat publicant reculls

d’articles periodístics: (Cafè París, 1989; Botigues de mar, 1993; De Reus estant; 1995;

Tomb de ravals, 1998). Darrerament tots els seus escrits van essent aplegats en

l’edició de la seva Obra Completa.