El Montsant fou “muntanya de benedicció” per als àrabs i “santa” per als cristians. Un autèntic santuari; morada dels déus i reducte de la vida contemplativa; reialme del silenci, la solitud i l’austeritat. Un gran bastió de roca amb nou ermites, de la Foia a Sant Salvador, i de Sant Bartomeu a la Mare de Déu del Montsant. Serra de natura verge i protegida amb més de 9000 hectàrees de parc natural. Mil paratges que impressionen i molt ben conservats: de les cadolles fondes al congost de Fraguerau, del toll de l’Ou al clot de Cirer, de la Cogulla al pi del Cugat.